Entrevista amb l’Enrique Galbis, director de Nova Acròpolis Barcelona, per al cicle d’activitats de l’Any de Plató.

 

Amb motiu de la seva propera conferència “Plató: el viatge d’un filòsof”, l’Enrique Galbis ens ha concedit una entrevista sobre l’actualitat del pensament de Plató. Aquest any es commemora el 2400 aniversari de la fundació de l’Acadèmia i, amb diferents activitats, Nova Acròpolis recorda les seves idees i la seva obra.

 
EnriqueGalbis 
 

Què ens diria Plató sobre la crisi que estem vivint? Que és lògica veient la degradació moral dels temps actuals, sobre tot en els dirigents…

 

Quines coses canviaria Plató de la societat d’avui? Penso que començaria per proposar un canvi radical en l’educació partint d’allò que és fonamental: què és un ésser humà? Cap sistema educatiu pot funcionar sense conèixer la natura humana i les seves necessitats biològiques, psicològiques, morals i espirituals. Quan utilitzem l’adjectiu “platònic”, ens referim a quelcom pràcticament impossible d’assolir.

 

Vostè ens podria demostrar que les idees de Plató es poden viure? Avui es considera “platònic” quelcom bonic però irrealitzable, sí… Però les seves famoses idees sobre el Bé, la Veritat, la Bellesa ens indiquen fites a assolir, no immediatament… però sí, com l’aplicació de la voluntat humana. Les seves idees ens assenyalen un camí progressiu d’evolució.

 

Algun exemple? Durant 2400 anys, cada moment “d’or” viscut i cada renaixement de la filosofia, l’art etc., s’ha recolzat en gran part en les idees de Plató. Aquesta és la més gran demostració de que sí, que es poden viure les seves idees! A nivell individual, la seva proposta basada en el millor que un pot aconseguir mitjançant la bondat, la bellesa i la justícia és molt pràctica, notem els seus efectes en nosaltres amb la serenitat, l’alegria interior i l’estar en pau amb un mateix i amb la vida. Ara bé, cadascú ho ha de comprovar per ell mateix…

 

Si Plató inspira “renaixements” i èpoques d’or des de fa 25 segles, per què no se li fa cas en política, educació, justícia, etc…? Possiblement la resposta ens l’hagi donat el mateix Plató amb el seu “Mite de la caverna”. Veiem que encara és molt forta la manipulació que exerceixen els “amos de la caverna”, avui amplificat amb els poderosos mitjans de comunicació que controlen la política, l’educació, l’opinió de la gent i la seva llibertat de pensament…

 

Existeix llum al final del túnel? Com tot mestre, Plató no ens deixa “abandonats a la caverna”… Ens ensenya la necessitat de la filosofia i el valor individual per trencar les cadenes de la ignorància i trobar el veritable sentit de la nostra vida. Conformar escoles a la manera platònica, com Nova Acròpolis, on no només es dóna informació amb un vernís de cultura, sinó on es formi en valors humans com la convivència, la dignitat i sobretot la justícia. La persona de Plató s’assembla a un mite, poca cosa sabem de com va ser aquest home.

 
En què s’assemblava a un ésser humà corrent i què és el que el feia genial? Sembla ser que va rebre una bona educació però als 20 anys va viure un impacte molt gran al conèixer a Sòcrates qui li va fer abraçar de manera definitiva la filosofia. Els seus viatges, especialment a Egipte on va aprendre durant alguns anys dels savis d’Heliópolis i on el van preparar per fundar la “primera universitat” d’occident, com alguns han anomenat l’Acadèmia de Plató, fundada a Atenes i que va estar gairebé 1000 anys activa. Podem dir que no es coneix quasi res de la seva vida personal, potser perquè no en va tenir ja que estava totalment entregat a la suprema obra d’amor que era la filosofia i l’educació d’ànimes. La seva genialitat consisteix en baixar a la Terra amb diàlegs immortals, d’una bellesa mai superada a occident, les “coses del cel”, utilitzant el mite i la raó de manera senzilla: amb humor i com si fos un “joc” amb les coses més profundes.

 

Pot relacionar la tasca del voluntariat de Nova Acròpolis amb les idees de Plató? En tots els diàlegs de Plató trobem la recerca de la unitat en l’univers i en l’ésser humà. Els tres objectius de Nova Acròpolis (que qualsevol pot veure per internet) estan basats en la unitat entre éssers humans, la unitat de les ciències i les arts i la unitat de l’ésser humà amb la natura. El nostre voluntariat és una vivència pràctica de la unitat.