Sonja Wimmer és il·lustradora professional, apassionada per l'art d'explicar contes i voluntària a Nova Acròpolis Barcelona a l'àrea social. Descobrim com combina aquestes aptituds en la seva vida personal i en el voluntariat.

Què és el que et mou a portar una tasca tan entretinguda?
Faig el que m'agrada fer, la qual cosa crec que és útil i que em permet aportar un granit de sorra per millorar les coses a la meva al voltant. Almenys, posant una mica de llum i alegria.
Pintar sempre m'ha agradat i el vell art d'explicar contes m'atreu molt. La primera vegada que vaig veure a un narrador en viu va ser fa set anys, en Nova Acròpolis Munich. Em vaig quedar bocabadada i vaig pensar: jo també vull fer això. Crec que en la nostra societat, on tot és molt ràpid, molt tècnic i anònim, ens fan falta bones històries, imaginació, una mica de màgia i la calidesa que aporta el contacte directe del qui conta contes.

Sonja Wimmer actuant en "Contes per a despertar" a Nova Acròpolis Barcelona

Com has arribat a ser il·lustradora, conta-contes , voluntària…? Són tan diferents?
No crec que aquestes tres coses siguin tan diferents. La veritat és que són activitats que es poden combinar perfectament i s'enriqueixen mútuament.
En el voluntariat social de Nova Acròpolis puc aplicar tant els contes com la il·lustració. D'altra banda, el voluntariat també m'aporta i m'ensenya tantes coses que millora el meu treball i m'inspira noves idees.

l

Il·lustracions de Sonja Wimmer Illustration

Pots explicar en què consisteixen els projectes de voluntariat en què participes?
Participo sobretot a l'àrea de disseny i creació de propaganda i en el projecte “Despertant Somriures”. Aquesta última és una activitat que comencem fa gairebé dos anys en col·laboració amb un centre d'acolliment per a nens i adolescents a Barcelona. Nosaltres preparem per als nens activitats com a teatre, conta-contes , jocs o tallers per fomentar valors i aportar una mica d'alegria.

T'ha permès descobrir nous talents que tenies?
Sí, sobretot el projecte “Despertant Somriures” és un repte on tant en la preparació de les activitats amb el grup de voluntaris com a l'hora de treballar amb els nens, vaig aprenent i treballant constantment la convivència, la imaginació, la flexibilitat, l'empatia etc. És una meravella!

Segueixes volent descobrir coses noves?
Crec que mentre un camina per la vida amb els ulls oberts, i amb ganes d'aprendre i de millorar-se, mai deixes de descobrir coses noves.

Quin missatge deixaries a qui llegeixi aquestes línies?

Que si somies amb alguna cosa, cal anar darrere d'això, encara que faci falta molt esforç.
I com més lluminós és el somni, millor.

Enllaç d'interès:

QUÈ EN SAPS D’EN PITÀGORES, PLATÓ I SÈNECA?