No hem de caure en la interpretació simplista de que el voluntariat es redueix a oferir alguna cosa als altres. Molts cops no ens adonem que, per oferir, primer hem de tenir. La generositat no es satisfà amb el simple desig de donar, sinó amb l’ampliació i perfeccionament d’allò que donem.

Per tant, aprendre a ser útils i obtenir eines que siguin útils per als altres i per nosaltres mateixos millora notablement l’impuls inicial de la generositat.

Tampoc s’esgota el voluntariat amb l’impuls de la solidaritat, doncs el contacte directe amb els éssers humans i les seves situacions, no sempre agradables, pot minvar aquesta solidaritat si no està fermament assentada en un clar esperit de fraternitat, que té les seves arrels en les semblances profundes que ens uneixen a tots, més enllà de les diferències exteriors i circumstancials.

El voluntariat no és una acció que satisfà la consciència de qui la realitza. Al contrari, té que buscar sempre un benefici que reverteixi sobre els altres. La pròpia satisfacció és mínima davant les necessitats del nostre món actual.

El voluntariat tampoc és ajudar a pal·liar una circumstància difícil, tot i que gairebé sempre sigui indispensable una acció inicial. El més important és ensenyar als altres a defensar-se de les circumstàncies hostils, a superar les dificultats amb intel·ligència, a respectar el planeta abans que exigir-li rendiment.

En síntesi: per a que les nostres accions socials tinguin un contingut autèntic, filosòfic, i no es portin a terme per respondre a les modes, per tranquil·litzar una mica les consciències o per obtenir cert prestigi i beneplàcit entre els que ens envolten, fa falta:

-    Saber que per ajudar hi ha que donar-se un mateix, bolcar-se íntegrament en allò que es fa.

-    Saber que no sempre s’ajuda amb objectes materials, sinó que l’atansament humà, la possibilitat de compartir sentiments i idees és, avui per avui, una de les ajudes més preuades en un món on bona part de la gent es sent sola.

-    Saber que una ajuda concreta requereix així mateix coneixements concrets i pràctics sobre el bon resultat que volem obtenir. És a dir, malament podem col·laborar amb aquell que acaba de perdre la seva vivenda si no sabem reconstruir una vivenda (o aconseguir persones que la reconstrueixin sota la nostra responsabilitat).

-    Saber que una ajuda humana requereix coneixements específics sobre l’ésser humà. Consolar, reconfortar, proposar noves passes per la vida, són bens que només poden oferir aquells que es coneixen a ells mateixos i que saben quines són les necessitats de l’ànima i els aliments de l’ànima.

-    Saber que tots tenim alguna cosa per donar. La generositat no és quelcom exclusiu d’alguns. Cada un posseeix algun bé, algun valor pràctic o íntim, alguna característica humana que pugui ajudar a qui en tingui mancança.

-    Saber posar-se al lloc dels altres, sentir allò que senten, entendre allò que pensen, entrar en contacte real i no superficial. Sortir de la closca de l’individualisme que ens converteix en centre i eix del món.

-    Saber que ajudar és servir amb alegria. L’entusiasme multiplica el valor d’allò que oferim, per molt poderós i perfecte que sigui des del punt de vista tècnic.

És a dir, que per ser útils a la societat, hem de tenir voluntat per actuar lliurement, amor per donar lluentor a tot allò que fem i intel·ligència per donar el que convingui i correspongui a cada cas.

Voluntat, amor i intel·ligència són valors fonamentals de la filosofia, sense els que tota altra acció perd el seu contingut moral.